dijous, 16 de novembre de 2017

Ai, la tos!

La tos. El gran enemic de les nits. Quina paciència!

La tos és el primer motiu de consulta, segons algunes estadístiques, a la consulta d'Atenció Primària de Pediatria. No és gens estrany. És un símptoma comú a una ampla varietat de processos infecciosos i no infecciosos que pateixen els nens: refredat, faringitis, laringitis, bronquitis, també otitis, sinusitis, pneumònies. Això pel que fa a infeccions. Després tenim les al·lèrgies, el reflux gastroesofàgic, les irritacions per fum de tabac, la contaminació de la ciutat. També tenim tos si ens ennueguem en menjar-nos una avellana.

En aquest últim cas, pensarem: "Sort de la tos!, em va treure el tros d'avellana de la tràquea".
En tots els altres casos, si dura més del que voldríem, anirem al metge a demanar-li que ens la tregui, la tos. Doncs no, això no està bé. La tos és un reflex de protecció de la via aèria: no deixa que entrin a la tràquea i als bronquis coses que no hi han d'entrar (qualsevol líquid o sòlid) i fa que en surti tot el que no hi ha de ser (pols, mocs, el tros d'avellana).


Dit això, la podem tractar o no?
Per a més informació podeu consultar el decàleg de la tos de la AEPap i mirar aquest interessant video clip.

Com veureu en el decàleg, podem seguir unes mesures bàsiques per a millorar el símptoma. Són mesures ambientals i d'higiene, no són supositoris, pastilles ni xarops. Entre aquestes mesures destaquem:
             ☢   mantenir-se ben hidratat, beure aigua sovint
             ☢   evitar ambients calents i secs: si podem controlar la temperatura de l'habitació durant la nit, millor no passar de 19º
             ☢   evitar contaminants de l'aire, si viviu a una gran ciutat no podeu evitar-ho al carrer, però sí a casa, ventilar cada dia la casa 10 minuts
             ☢  evitar fumar, evidentment a casa, encara que el vostre fill/a no hi sigui (fum de tercera mà), però també fora de casa, el portareu enganxat a la roba, i tampoc va bé

En tot cas, si la tos dura molt o algun símptoma afegit us preocupa: febre, dificultat respiratòria, vòmits repetits, dolor... el que us podem recomanar és que demaneu cita amb el pediatre perquè li faci una mirada.

Antoni Salvà.
Pediatre.

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Activitats habituals represes

Us recordem les activitats comunitàries i de grup que estan en marxa de nou un cop descansats de l'estiu.

Podeu trobar el calendari d'activitats programades en aquest mateix blog, a la columna de la dreta, pot ser us heu de desplaçar cap avall, a sota de les "ENTRADES POPULARS"

Les activitats són:

   Taller de lactància materna. Grup obert, no necessita inscripció. Tots els divendres. Per a totes les mares que donen el pit als seus fills. A més, el primer divendres de cada mes, convidem a totes les dones embarassades que vulguin informació sobre la lactància materna d'una infermera especialitzada i veure i conèixer de primera mà a altres mares amb lactants.

  Escola de pares i mares. Grup obert, no necessita inscripció. A càrrec de la nostra infermera pediàtrica, la Sra Núria Sansuan, amb la col·laboració de l'odontopediatra Cristina Marès. Podeu consultar el tema de cada sessió al calendari. Les pròximes seran els dies 2, 9 i 16 de novembre.

   Tallers d'Habilitats parentals i de Massatge infantil. Aquestes dues activitats necessiten inscripció prèvia, donades les limitacions d'espai per a realitzar-les. Actualment, la inscripció al Taller de Massatge infantil està tancat, ja que no queden places per a les dates que teníem programades per aquest any 2017.

Esperem que us puguin ser útils i profitoses. I agraïm qualsevol aportació i suggeriment per a millorar la nostra col·laboració en la salut i benestar del nostres nens i nenes.

Antoni Salvà.
Pediatre.

diumenge, 24 de setembre de 2017

La febre ha declarat: "Soc un símptoma"

En recents declaracions, la febre s'ha volgut treure importància, ha dit: "Només soc un símptoma, com el mal de coll, la pèrdua de gana, el mareig... No us preocupeu tant per mi. L'important és el conjunt".

Hi ha moltes publicacions que intenten posar la febre al seu lloc, però la importància que li donem els sanitaris i que li donen les famílies segueix sent, aparentment, excessiva. La tenim en tan alta consideració com si ella, la febre, fos la causa de la malaltia, o com si tractant la febre poguéssim curar la malaltia. I no.

La febre pot ser causada per malalties infeccioses (la gran majoria de vegades en nens a les nostres consultes), malalties inflamatòries con la malaltia de Crohn o l'artritis reumatoide. També alguns medicaments poden provocar un augment de la temperatura corporal, com alguns anticonvulsivants o anestèsics. I factors físics, com estar en un ambient excessivament calorós.

Aquí, per freqüència, parlem de la febre per infeccions. En aquest cas, la presència de gèrmens (o molècules d'aquests) dins de l'organisme, provoca la reacció del sistema immunitari. Aquest, per mitjà de substàncies que allibera, altera el nostre "termòstat" intern a l'hipotàlem (per allà dins del nostre cervell). L'hipotàlem envia senyals al cos perquè augmenti la temperatura. Senyals que es tradueixen en calfreds i vasoconstricció (puja la temperatura, febre). Quan arribem al grau desitjat per l'hipotàlem, aquest envia nous senyals perquè la temperatura deixi de pujar: suar, vasodilatació (baixa la temperatura).

Els antitèrmic interfereixen en els senyals que canvien el "termòstat", aconseguint que la febre no pugi tant o que baixi. Però no actuen sobre la primera causa de tot el procés, el que hem mencionat al principi: "la presència de gèrmens".

Per això, donar antitèrmic no fa el procés més curt. La curació de la infecció tindrà lloc el mateix dia, tan si donem antitèrmic com si no. I si això és així, donem antitèrmic o no?, total, per tractar un simple efecte secundari, per no curar, per arriscar-nos a efectes secundaris dels medicaments...?

La decisió de donar antitèrmic a un nen amb febre hauria de dependre del conjunt, del nen en la seva totalitat. Si té febre i no se'l veu molest, està tranquil, juga, menja... podríem decidir no tractar-lo.
Si té febre i està irritable, no menja, es queixa... us recomano tractar-lo. I també us recomano tractar-lo en altres dos situacions:

  •  si té algun dolor, cap, coll, esquena, orella... independentment de si té febre o no (resulta que els antitèrmics paracetamol i ibuprofè també són analgèsics).
  •  si heu d'anar al metge i el nen es queixa de dolor o malestar o té febre, administreu-li l'antitèrmic/analgèsic abans de sortir de casa. A la consulta no necessitem en cap cas que el nen tingui febre o dolor en el moment de l'exploració i valorar-lo.

Si voleu llegir més, tenim un document sobre la febre al nostre web del CAPSBE. També recomanable el document de la AEPap. També expliquen com NO tractar la febre (alguns mètodes només faran passar un mal moment al nen, i alguns són directament perillosos).


Antoni Salvà
Pediatre.

dimarts, 30 de maig de 2017

Aprendre nutrició a cop d'impostos

Sempre m'ha cridat l'atenció com els poders legislatius resolen alguns problemes, com ara la llei amb el nou impost sobre les begudes ensucrades.
Dóna la sensació que ens consideren casos perduts, incorregibles éssers que no poden anar més enllà i entendre què és bo i què no. I si fem alguna cosa dolenta, com ells ens estimen tant, ens han de castigar (amb un impost) perquè és que no tenen alternativa...
.
He de confessar-vos que he llegit (en part) aquesta nova llei. En el preàmbul diu:

El capítulo VIII crea otro tributo propio: el impuesto sobre
las bebidas azucaradas envasadas. Este impuesto da cumplimiento a la recomendación de la Organización Mundial de la Salud, recogida en un informe de 11 de octubre de 2016, que insta a aprobar e impulsar medidas impositivas que graven las bebidas azucaradas con el objetivo de reducir problemas como la obesidad y determinados tipos de diabetes. El impuesto que ahora se crea tiene por objeto, pues, gravar el consumo de las bebidas azucaradas envasadas por los efectos que tiene en la salud de la población.

Posats a citar la OMS, també recomana (des de fa 15 anys, en un document de 2001):


I explica algunes raons:  

Los niños obesos o con sobrepeso tienen un mayor riesgo de padecer problemas de salud graves, como diabetes de tipo 2, hipertensión arterial, asma y otros problemas respiratorios, trastornos del sueño y hepatopatías. Asimismo, pueden sufrir efectos psicológicos, como baja autoestima, depresión y aislamiento social. La obesidad infantil también aumenta el riesgo de obesidad, enfermedades no transmisibles, muerte prematura y discapacidad en la edad adulta.
Además de aportar todos los nutrientes que un lactante necesita en los primeros seis meses de vida y proteger contra las enfermedades comunes de la infancia (a saber, diarrea y neumonía), cada vez hay más datos que indican que la lactancia materna puede tener beneficios a más largo plazo, como reducir el riesgo de sobrepeso y obesidad en la infancia y la adolescencia. Algunos datos también señalan una relación entre la lactancia materna y la reducción del riesgo de diabetes de tipo 2, menor tensión arterial y mayor puntuación en las pruebas de inteligencia.

Sobre això, la lactància materna, que redueix el risc, quin casual, d'obesitat i algun tipus de diabetes, no he sentit que estiguin pensant en legislar res de nou. Segons la OMS, facilitar la lactància materna durant 6 mesos tindria molts beneficis directes, presents i futurs pels infants i les mares.

En la pràctica diària al Centre d'Atenció Primària sabem de moltes mares que voldrien lactar més temps i no poden per les seves obligacions laborals, mentre que a la pràctica diària de la compra al supermercat veiem que qui compra begudes ensucrades ho fa perquè vol.

Ja han posat més difícil que comprem aquestes begudes encara que les volguem. Estaria bé que ara facilitessin la millor alimentació coneguda pels lactants, a les famílies que així ho desitgin.

Antoni Salvà
Pediatre.

dijous, 27 d’abril de 2017

Descansar del cansament

Una consulta freqüent en la segona part del curs escolar és sobre el cansament dels nens. Diria que més com més grans són. La sensació de no tenir ganes de sortir o fer coses que abans es feien, de apatia... són interpretades sovint com un símptoma de malaltia, de què falta alguna cosa, sospitem anèmies, faltes de vitamines, de ferro, o coses més greus.

Però, també sovint, no pensem en el que podria ser més evident: que els nens se senten cansats per cansament, i que el que necessiten és descansar, més o millor.

El cansament té relació amb l'activitat diària: classes, estudis, activitat física espontània o organitzada en extraescolars, horaris de dormir irregulars o insuficients, menjar inadequat, manca de temps per relaxar-se. I tot això sense ser-ne conscients. El dia a dia, com en altres aspectes de la vida, ens consumeix el temps. L'automatisme de la rutina diària no ens deixa pensar.

El Butlletí Família i Escola del Departament d'Ensenyament dedica, en el seu número d'abril, una entrada a aquest tema. En ella, a través d'una enquesta de sis preguntes, intenta fer reflexionar sobre si som conscients de l'activitat que realitzen els nostres fills al llarg del dia i de si tenim en compte que puguin tenir temps de lleure, de jugar, de descans per fer (o no fer) alguna cosa, de dormir, de menjar...

El cansament pot ser físic, mental o emocional o una barreja. No només els aspectes físics cansen. Pensem també amb tensions emocionals amb altres persones, problemes familiars, un professor que em té mania, una assignatura que no m'agrada gens, un esport que ja no m'agrada, i ara venen els exàmens... Tot això cansa.

Evidentment, si el vostre fill/a no es troba bé, heu de consultar. I pot ser nosaltres tampoc ho veurem clar. Afortunadament però, la majoria de les vegades, el cansament serà per cansament. I la solució no seran suplements vitamínics, ni proves mèdiques, sinó parar-se a pensar i reorganitzar-se.

Antoni Salvà
Pediatre.


divendres, 14 d’abril de 2017

SOS Refugiats a Grècia

Ens fem ressò avui de la col·laboració que ha posat en marxa el nostre Centre per ajudar a l'atenció sanitària de les persones refugiades a Grècia.

Per la part que ens toca directament a Pediatria, la Dra Paloma Rodríguez ha estat allà, a la illa de Chios, durant quatre setmanes del mes de març. Les famílies a les quals visita habitualment ho hauran notat. Esperem que les altres no tant. Els que ens hem quedat hem intentat minimitzar l’impacte d’aquesta absència. Ha estat la forma dels que no hem viatjat d’ajudar en aquest projecte col·lectiu.

El món és molt gran, hi ha moltes coses a fer i no ho podem abastar tot. La nostra responsabilitat és fer el poc o molt que poguem, si tenim la voluntat.

A continuació un fragment de la notícia, que podeu consultar en la seva totalitat clicant a l’enllaç.


                                       

CAPSBE s'ha sumat al projecte de cooperació #SOSrefugiats per enviar personal sanitari als campaments de refugiats de Grècia. Aquest projecte es va iniciar amb la col·laboració de l'Hospital Clínic i Sant Joan de Déu davant la situació d'emergència social i sanitària que pateix la població refugiada als camps de Grècia, i ara CAPSBE s'ha afegit al projecte.

#SOSrefugiats es va iniciar el passat agost i està gestionat per l'ONG WAHA. La sostenibilitat del projecte depèn exclusivament de les donacions que es perceben. Per ajudar a recaptar fons, en els propers dies es podran comprar xapes solidàries i fer petites aportacions als centres de CAPSBE per tal que es pugui continuar enviant personal sanitari als camps grecs.
D'altra banda, es poden fer donacions a aquest número de compte de "La Caixa" a nom de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona: ES38 2100 5000 5302 0015 1527. Les donacions que es recaptin s'utilitzaran exclusivament per finançar aquest projecte.


Antoni Salvà. 
Pediatre.

dijous, 26 de gener de 2017

Solucions d'avui en dia

Aquests dies, després de festes, hem pogut gaudir de talls publicitaris que ens suggereixen solucions als nostres mals. Per exemple, un anticremor/antiàcid gàstric que recomanen prendre després dels excessos gastronòmics de les festes. La gràcia principal del producte és que ens permet seguir fent excessos sense molèsties. No m'ha semblat en cap cas que intentin fer-nos entrar en raó i canviar el plantejament de com, què i quant menjar.

En el mateix sentit anuncien un aliment que serveix per abaixar el colesterol, i ens recomanen, molt preocupats per la nostra salut, prendre'l cada dia, ara que, després dels excessos festius del Nadal, ens haurem passat amb aliments poc saludables i ens haurà pujat, de ben segur. el maleït colesterol.

Segur que si us hi fixeu, trobeu algun altre anunci exemplificatiu, amb una intenció i producte tan exemplars com els anteriors: ens animen a posar pegats als nostres errors i a seguir-los cometent. Solucions tan modernes i imaginatives ja les havíem pogut observar a una pel·lícula de Los Juegos del Hambre: els habitants del Capitoli mengen fins que no poden més, van a vomitar i tornen a menjar (amb perdó per l'explícit de l'exemple).

Debatem sobre l'educació que donem als nostres fills. Pot ser hauríem de debatre també, o en primer lloc, com ens eduquem nosaltres mateixos, com ens respectem (als adults em refereixo). Sembla que les persones responsables d'aquesta publicitat (que ha servit d'exemple, però no té l'exclusivitat) ens tracten als consumidors com a estúpids, incapaços d'aprendre, de raonar, compradors que es fan mal, compren pegats per calmar el dolor, tornen a fer-se mal i compren més pegats, i es fan més mal... Incapaços d'entendre què és la prevenció i d'aplicar-la. I aquesta és una de les principals raons de ser de l'Atenció Primària de Salut. Ens haurem d'esforçar molt més.

I això vist des de Pediatria preocupa. Perquè els nens aprenen de nosaltres, els adults. I els adults tenim tan per aprendre...

Antoni Salvà
Pediatre.