Descansar del cansament

Una consulta freqüent en la segona part del curs escolar és sobre el cansament dels nens. Diria que més com més grans són. La sensació de no tenir ganes de sortir o fer coses que abans es feien, de apatia... són interpretades sovint com un símptoma de malaltia, de què falta alguna cosa, sospitem anèmies, faltes de vitamines, de ferro, o coses més greus.

Però, també sovint, no pensem en el que podria ser més evident: que els nens se senten cansats per cansament, i que el que necessiten és descansar, més o millor.

El cansament té relació amb l'activitat diària: classes, estudis, activitat física espontània o organitzada en extraescolars, horaris de dormir irregulars o insuficients, menjar inadequat, manca de temps per relaxar-se. I tot això sense ser-ne conscients. El dia a dia, com en altres aspectes de la vida, ens consumeix el temps. L'automatisme de la rutina diària no ens deixa pensar.

El Butlletí Família i Escola del Departament d'Ensenyament dedica, en el seu número d'abril, una entrada a aquest tema. En ella, a través d'una enquesta de sis preguntes, intenta fer reflexionar sobre si som conscients de l'activitat que realitzen els nostres fills al llarg del dia i de si tenim en compte que puguin tenir temps de lleure, de jugar, de descans per fer (o no fer) alguna cosa, de dormir, de menjar...

El cansament pot ser físic, mental o emocional o una barreja. No només els aspectes físics cansen. Pensem també amb tensions emocionals amb altres persones, problemes familiars, un professor que em té mania, una assignatura que no m'agrada gens, un esport que ja no m'agrada, i ara venen els exàmens... Tot això cansa.

Evidentment, si el vostre fill/a no es troba bé, heu de consultar. I pot ser nosaltres tampoc ho veurem clar. Afortunadament però, la majoria de les vegades, el cansament serà per cansament. I la solució no seran suplements vitamínics, ni proves mèdiques, sinó parar-se a pensar i reorganitzar-se.

Antoni Salvà
Pediatre.

SOS Refugiats a Grècia

Ens fem ressò avui de la col·laboració que ha posat en marxa el nostre Centre per ajudar a l'atenció sanitària de les persones refugiades a Grècia.

Per la part que ens toca directament a Pediatria, la Dra Paloma Rodríguez ha estat allà, a la illa de Chios, durant quatre setmanes del mes de març. Les famílies a les quals visita habitualment ho hauran notat. Esperem que les altres no tant. Els que ens hem quedat hem intentat minimitzar l’impacte d’aquesta absència. Ha estat la forma dels que no hem viatjat d’ajudar en aquest projecte col·lectiu.

El món és molt gran, hi ha moltes coses a fer i no ho podem abastar tot. La nostra responsabilitat és fer el poc o molt que poguem, si tenim la voluntat.

A continuació un fragment de la notícia, que podeu consultar en la seva totalitat clicant a l’enllaç.

CAPSBE envia personal sanitari als campaments de refugiats de Grècia

                                       

CAPSBE s'ha sumat al projecte de cooperació #SOSrefugiats per enviar personal sanitari als campaments de refugiats de Grècia. Aquest projecte es va iniciar amb la col·laboració de l'Hospital Clínic i Sant Joan de Déu davant la situació d'emergència social i sanitària que pateix la població refugiada als camps de Grècia, i ara CAPSBE s'ha afegit al projecte.

#SOSrefugiats es va iniciar el passat agost i està gestionat per l'ONG WAHA. La sostenibilitat del projecte depèn exclusivament de les donacions que es perceben. Per ajudar a recaptar fons, en els propers dies es podran comprar xapes solidàries i fer petites aportacions als centres de CAPSBE per tal que es pugui continuar enviant personal sanitari als camps grecs.

D'altra banda, es poden fer donacions a aquest número de compte de "La Caixa" a nom de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona: ES38 2100 5000 5302 0015 1527. Les donacions que es recaptin s'utilitzaran exclusivament per finançar aquest projecte.

Antoni Salvà. 

Pediatre.